Pràctica 16- quèquicom

En la classe d'avui hem seguit treballant el procés de lectoescriptura en la infància. En aquest cas hem vist un vídeo que tractava el tema treballat en classe sobre les etapes de la lectoescriptura.

És un vídeo molt complet que ens a ajudat a assentar conceptes treballats anteriorment. En el vídeo ens parla de la capacitat que tenen els xiquets i xiquetes per a descompondre la tira fònica perquè aquesta tinga més sentit.

Podem veure com des de xicotets comencen a imitar el procés d'escriptura que veuen en els adults, iniciant-se així a poc a poc en aquest procés. A més podem veure l'exemple d'una xiqueta que es troba en l'etapa indiferenciada, treballada en el tema. Açò ho sabem perquè la seua escriptura és representada amb gargots.

Una dada curiosa que ens aporta el vídeo és el moment en el qual un xiquet i xiqueta està preparat per a començar a escriure. Açò és quan el seu cervell haja madurat i està preparat per a realitzar diverses capacitats com poden ser el control de la motricitat fina (realitzar la pinça per a agafar el llapis). A més, és imprescindible la presència del llenguatge oral per a desenvolupar el llenguatge escrit.

Durant el vídeo també podem veure l'avanç dels xiquets i xiquetes durant aquest procés, veient que primer coneixen la paraula, després la síl·laba, i després podran produir el fonema. Així mateix, també són capaços de relacionar imatges amb el seu concepte, i les paraules amb els seus sons.

Una dada a destacar, és que quan comença el procés de lectoescriptura, el primer que els xiquets i xiquetes solen aprendre és a escriure el seu propi nom.

Per a aconseguir un desenvolupament complet, es deu passar per tres etapes diferenciades entre si. Aquestes són: Etapa caligrafica, precaligrafica i postcaligrafica.

Al llarg d'aquestes etapes es podrà veure l'evolució i com a poc a poc es va adquirint el procés d'escriptura de manera adequada. Una manera senzilla de començar aquest procés, és afermant conceptes simples, i a poc a poc anar dificultant-los. Açò el podríem interpretar com que primer es coneguen la unió de C-V, després V-C i finalment podrem afegir l'aprenentatge de C-C-V o C-V-C-V.

Pràctica 15- Procés d'escriptura

En la pràctica anterior vam veure el procés de la lectura, i avui anem a parlar sobre el procés d'escriptura.
Per a açò, hem realitzat una pràctica on a partir de diferents textos escrits per xiquets i xiquetes hem hagut de determinar que nivell d'escriptura es troben.

1. Etapa sil·làbica qualitativa: trobem una relació entre la sonoritat dels lletres, a més relaciona cada síl·laba amb la vocal que correspon.

2. Etapa diferenciada --> fase 2: Utilitza els mateixes lletres en diferent ordre (hipòtesis de varietat externa). A més podem veure que no fa coincidir tira fònica i tira gràfica.

3. Etapa sil·làbica i etapa sil·làbica-alfabètica: Podem veure que utilitza més lletres de les quals corresponen per cada síl·laba.

4. Etapa indiferenciada: No empra lletres convencionals, si no que realitza gargots.

5. Etapa alfabètica: Trobem una escriptura més controlada, podem dir que està en procés d'aconseguir l'etapa ortogràfica.

Pràctica 14- Procés de la lectura

En la classe d'avui hem realitzat una pràctica que consistia a determinar el procés d'escriptura a partir
d'unes imatges que la professora ens ha mostrat.

Després de comentar les imatges en grup, hem arribat a la conclusió que una de les formes en la qual
els xiquets i xiquetes aprenen és a través d'imatges, símbols, logos... a causa que associen el que
coneixen, amb la grafia que apareix. Açò es pot comprovar amb cartells com el de la Coca-cola, no és
que els xiquets i xiquetes sàpien llegir-ho, si no que han associat la imatge al nom.

En la segona imatge que ens han mostrat, es pot veure com els xiquets anaven associant aquestes
imatges en el seu context, mostrant així les seues primeres preses de contacte amb la competència
lectora.

Pràctica 13-Competència lectora

Avui hem vist un vídeo molt interessant sobre Isabel Solé. A continuació respondré a algunes
qüestions relacionades amb el vídeo.

¿Qué és la competència lectora?

La competència lectora és la capacitat que té l'individu per a comprendre, emprar informació i
reflexionar a partir de textos escrits, amb la finalitat d'aconseguir metes individuals, desenvolupant
així els seus coneixements i participar en societat.

¿Quin papel juga la competència lectora en les diferents etapes educatives?

La competència lectora s'adquireix de manera progressiva, i juga un paper fonamental en el
desenvolupament dels xiquets i xiquetes.

L'etapa d'infantil és considerada una de les més importants d'aquesta competència lectora, ja que és
en aquesta etapa on s'introdueixen en el món de la lectoescriptura, i aprenen les bases que els
ajudaran en el futur aprenentatge.

Una vegada ja han adquirit els primers aprenentatges i s'han introduït en el món de la lectoescriptura,
ja són capaces de reconèixer lletres, paraules, i arribar a desenvolupar un hàbit lector.

¿Quin és el papel d’educació infantil en el desenvolupament de la competència lectora?

El paper de l'educació infantil és un dels més importants, ja que com he dit anteriorment en aquesta
etapa és on es desenvolupa la seua competència lectora, llavors és fonamental estimular des de les
aules, i crear ambients propicis per a l'aprenentatge.

És important realitzar activitats que s'ajusten al nivell que cada xiquet i xiqueta per a aconseguir un
aprenentatge que s'adapte a tots. Açò farà que l'aprenentatge siga molt més satisfactori.

Práctica 12-Canvi en el programa actual del centre

En la classe d'avui, hem realitzat un model de carta que serviria per a avisar als familiars dels xiquets i xiquetes del centre, que es va a realitzar un canvi en el programa actual del centre.

La carta realitzada per la meua companya Alba i jo va ser:

Benvolgudes famílies,

Us enviem aquest comunicat, ja que des de l'adreça del centre s'ha decidit realitzar un canvi en el programa actual del centre.

Des de fa molts anys, en el nostre centre s'ha estat duent a terme un Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà (PPEC), però després de diverses recerques s'ha decidit realitzar un canvi a un Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià (PPEV).

Aquest nou programa suposarà diversos canvis que afavoriran en el desenvolupament cognitiu del alumnat. A continuació es mostraran molts dels avantatges que ofereixen:

• S’ha demostrar que el alumnat matriculat en la immersió lingüística han demostrat ser el que millors resultats acadèmics i de competència lingüística han tingut.
• Milers d'alumnes/as valencians que tenien com a llengua materna el castellà hagen completat la seua formació dominant les dues llengües oficials.
• Podran acreditar el seu nivell de llengües de manera automàtica, sense necessitat de passar per escoles oficials, acadèmies o per la Junta Qualificadora.
• A través dels estudis de neurociencia, s'observa que el cervell de les persones plurilingües presenta una zona diferenciada dins del corpus callosum, pel que fa a la dels monolingües.
• És beneficiosos introduir el PPEV des d'infantil ja que a aqueixes edats els xiquets són com a esponges el que facilitarà l'aprenentatge de la llengua.
• Educació considera que d'aquesta manera no se segrega a l'alumnat.

Són cada vegada més els centres docents que apliquen un programa d'educació plurilingüe que permet fomentar una primera aproximació de la llengua Valenciana des del segon cicle de l'Educació Infantil i que presenten resultats positius en el 99,9% dels alumnes/as.

Cal destacar, que aquest nou programa s'anirà introduint de manera gradual i tenint en compte les característiques de l'alumnat, perquè no resulte un canvi brusc i negatiu. Per tot açò, es demana a les famílies col·laboració en aquesta nova etapa, on tants professors com a adreça posarà tot la seua obstinació a facilitar i ajudar a l’alumnat en aquesta immersió lingüística.

Moltes gracies,

Signat: La Direcció del centre

Práctica 11- Bruner

Després de treballar la teoria sobre l'aprenentatge del llenguatge de Bruner, se'ns han proposats una sèrie de qüestions sobre un xicotet vídeo.

1. Relacioneu aquest joc amb les capacitats descrites per Bruner que s’experimenten amb

les experiències del joc.

La teoria de Bruner és interaccionista.

S'utilitzen activitats quotidianes per a aconseguir un fi, en aquest cas seria un fi lúdica i a més que adquirisca el concepte de permanència.

Quan L’adaptació a actuar en àmbits reduït i l’alt grau de sistematitació de les accións, pensem que en qualsevol joc el xiquet s'adapta a treballar en un àmbit controlat és a dir en l'ací i ara,
per tant també comporta la utilització de les mateixes accions.

La capacitat d’abstracció per enfrontar-se amb contextos d’espai, temps i causalitat en aquest cas es tracta de context de causalitat on els xiquets són capaços d'extrapolar una acció en
qualsevol altra circumstància.

2. Quines característiques d’aquest joc es relacionen amb el procés d’aprenentatge del
lenguatge?

Estructura externa i l'estructura externa

Práctica 10- La inmersió es possible

• CARACTERÍSTIQUES DE LA METODOLOGIA D'IMMERSIÓ:

L'objectiu principal de la immersió no és canviar la seua llengua materna, tot el contrari el que pretenen
és que possibilitar el coneixement de les dues llengües i així poder tenir relacions socials amb amb dues
llengües.

D'altra banda utilitzen una metodologia activa, fent als xiquets i xiquetes participar de forma directa, per
a açò utilitzen activitats de la vida diària. Com per exemple: a l'hora de repartir el sabó, les borses, pujar
les persianes…

També s'utilitzen diversos contextos per a propiciar el llenguatge entre ells, la professora durant
l'assemblea la professora presenta un tema per a fomentar la participació dels xiquets/es proporcionant
diverses opinions.

Una altra característica de la metodologia que apareix en el vídeo consisteix en l'ús de racons que
afavoreixen les situacions comunicatives entre ells, com per exemple el racó de joc simbòlic, o de
contes o històries.

• TRIAR DOS QUE ENS HAGEN AGRADAT I PERQUÈ (DE LES ACTIVITATS QUE IXEN).

Hem triat l'activitat on una xiqueta presenta un objecte sorpresa que es troba cobert, la resta de
companys/es havien de realitzar preguntes per a poder endevinar de quin objecte es tractava. Ens ha
semblat interessant perquè és un forma de treballar vocabulari i fomentar el pensament en valencià.

També ens ha cridat l'atenció les xicotetes activitats diàries que es realitzen en l'aula a través de les
rutines. Pensem que ajuden als xiquets/as en la participació de manera activa en l'aprenentatge del
valencià.

• PRINCIPALS INCONVENIENTS QUE HAN TROBAT LA FAMÍLIA I PROFESSORS.

Els pares i mares deien que en ser castellà parlants els feia por ficar als seus fills en les classes

d'immersió, ja que pensaven que açò els afectaria en les notes i en la seua llengua materna.

No reben recursos de l’administració, com mestres de suport.

• COMPARAR AMB LA SITUACIÓ ACTUAL

Després de diverses experiències obtingudes durant el període de pràctiques en col·legis d'immersió
lingüística des d'infantil, hem deduït que hi ha certes similituds a causa que gran part d'aqueix
aprenentatge s'obté de forma directa a través de les rutines com pot ser el moment de l'assemblea,
llavar-se les mans, repartir les motxilles…

Actualment se segueixen trobant pocs col·legis que treballen la immersió lingüística i no totes les
famílies estan conformes per por de què els seus fills/as patisquen certs retards en l'aprenentatge de
l'L1.

Práctica 9- Baby Human

La classe d'avui ha començat amb una pregunta portada a debat en grup. La pregunta va ser:

Adquisició o aprenentatge del llenguatge?

Després de comentar-ho en grup, la conclusió a la qual es va arribar va ser que l'aprenentatge del llenguatge principalment s'adquireix, i després s'aprèn, ja que les persones aprenem l'idioma de forma progressiva. Pel que primer s'adquireix el llenguatge i després s'aprén.

Després de posar en comú les diferents opinions dels grups de classe, passem a veure un documental que parla del llenguatge en els beus.

A continuació realitzaré un breu resum sobre el documental a través d'unes qüestions:

QUE ÉS SER OYENT UNIVERSAL?

Durant el visionament del documental "baby human, hablar" s'ha esmentat en diverses ocasions el terme d'oyent universal, aquest terme fa referència al fet que quan es naix, existeix un període de temps on els bebés són capaços de diferenciar els idiomes, reconeixent com és el dels seus pares i com és diferent. A aquesta capacitat se li crida ser oïdor universal o període sensible.

Aquest concepte es mostra en el vídeo a través d'un experiment, on a un xiquet xicotet se li donen dos joguets, i cadascun emet un so diferent. Després de diverses demostracions el xiquet és capaç de reconéixer que joguet emet cada so. No obstant això, aquest mateix experiment se li realitze a una xiqueta més major, i en aquest cas no parava esment a la diferència del so.

QUINA ÉS LA IMPORTÀNCIA DEL GEST D'ASSENYALAR?

És un fet que el gest, és l'idioma universal amb el qual podem entendre'ns tots, per la qual cosa a través de la gestualització els xiquets poden mantenir una conversa amb els altres i li permet adquirir nou vocabulari, per la qual cosa pren una gran importància.

En el documental veiem com realitzen alguns experiments per a provar la importància del gest d'assenyalar dins de l'aprenentatge de la llengua.

En primer lloc, veiem com a un xiquet se li mostra un peluix, el xiquet mostra atenció però poc temps després es cansa, en aqueix moment ho canvien de posició el peluix, però xiquet segueix sense parar-li esment. No obstant això, quan li assenyalen un nou objecte el xiquet sí que para esment i ho assenyala.

En segon lloc, veiem un altre experiment que consisteix que a un objecte se li assigna el nom de “pren”, i seguidament assenyalen l'objecte, mentre repeteixen aqueix nom. Després d'açò, el xiquet associa aqueix objecte al nom de “pren”. Després se li mostra un altre objecte amb un altre nom, però aquesta vegada no ho assenyalen, per la qual cosa el xiquet en aquest cas té dificultat per a associar la paraula a l'objecte que pertany.

DEFINICIÓ: EXPLOSIÓ DEL LLENGUATGE

QUE SIGNIFICA I QUAN SORGEIX

Quan parlem i explosió del llenguatge parlem de l'estructura del llenguatge que adquireix un xiquet durant l'aprenentatge de la llengua. Sabem que a partir d'1 any els xiquets comencen a adquirir vocabulari i són capaços de pronunciar paraules completes que van adquirint significat.

En el documental veiem que amb 17 mesos una xiqueta té adquirit un vocabulari format per 50 paraules, per la qual cosa a partir d'ací l'adquisició del seu llenguatge serà molt major perquè d'aqueixes paraules que ja coneix, serà capaç d'adquirir noves que li permeten comunicar-se. És per açò, que en parlar de explosió del llenguatge es refereix a aqueix període on els xiquets realitzen un canvi en el seu vocabulari que li permet adquirir noves estructures gramaticals que li permeten aprendre vocabulari per a comunicar-se.

Pràctica 8-Definicions

En començar la sessió d'avui se'ns ha plantejat que realitzàrem en grup unes definicions partint dels nostres coneixements i experiències. Aquestes definicions les hem realitzat Carolina Parreño, Gonzalo Jiménez, Alba Céspedes i David Roca.
Estàs definicions són:

Projecte: Conjunt d'activitats que es realitzen amb uns mateixos objectius, i es duen a terme a llarg termini. Un projecte pot estar compost de diverses unitats didàctiques.

Taller: És una activitat concreta amb uns objectius concrets i que no té que estar directament vinculada amb un projecte.

Racó: És un espai destinat a una única temàtica, en la qual els xiquets i xiquetes poden realitzar activitats de manera lliure. Desenvolupen l’autonomia dels xiquets/es i fomenten uns objectius concrets.

Pràctica 7

Avui en classe hem realitzat algunes qüestions que hem resolt en grup, i després les hem pogut debatre amb la resta de la classe. Entre aqueixes qüestions que ens hem hagut de plantejar trobem:

Debat!

Què costa més d’aprendre als xiquets i les xiquetes en l’aprenentatge d’una L2?
Què és similar?
El que és completament diferent?

En trets generals considerem que és més senzill d'aprendre una llengua que és similar a l'L1. No obstant això, en situacions aqueixa similitud entre les dues llengües pot arribar a dificultar-ho, a causa que existeixen paraules que són semblades, però que signifiquen coses diferents, i açò pot portar a confusió.

• La següent qüestió que es va plantejar en classe va ser reflexionar sobre el següent:

"Les llengües que s’aprenen i el professorat que les ensenya poden ser diferents, però cada alumne i alumna que les aprén és únic, i hauria de rebre un ensenyament que li permetera aplicar de manera estratègica, a l’adquisició de totes y cada una de les llengües que aprén, les capacitats congnitives, habilitats i destreses que posseïx". (Vicent Pascual, 2006)

Referit a aquesta reflexió, pensem que tot l'alumnat té dret de tenir un aprenentatge significatiu, en el qual els professors deuen de tenir en compte el nivell individual de cadascun d'ells, ja que tots som diferents i tenim un nivell d'aprenentatge diferent.

• Finalment, se'ns presente un xicotet diàleg, en el qual ens demanava que reflexionem sobre l'i expliquem que passa.

Alex: me deixes agafar el cub?
Mestra: Si, Alex. Pots agafar la galleda que és allà
Alex: Bueno agafaré la galleda...però el cub també!

La reflexió d'aquest diàleg és que el xiquet en aquest cas, ha utilitzat la forma gramatical de llevar la última lletra a la paraula per a canviar l'idioma, per la qual cosa el xiquet considera que "cubo" es diu "cub" en valencià. Per açò, quan la mestra li corregeix i li diu que sí que pot agafar la galleda, el xiquet no és capaç de saber que es refereix al mateix.

Roda la mola-Pràctica 6

El divendres aprofitem per a veure un vídeo que tractava sobre la normalització del valencià dins de les escoles.
El vídeo és el següent:

Com a resum del vídeo podem dir que es va dur a terme una gran renovació en les escoles, a causa de la inclusió del valencià, la qual va ser possible gràcies a la l'aparició de la LUEV 1983.
Aquesta llei també ajude a crear diversos programes, com el PEV, PIL o PIP. El primer programa oferia als estudiants valencianoparlants la possibilitat d'escriure i llegir en valencià (PEV). El següent programa permetia iniciar-se en el valencià als alumnes que no ho parlaven com L1 (PIL). Finalment, trobem un programa que s'encarrega d'ensenyar al principi a escriure i llegir en castellà i després en valencià.

És important destacar la formació d'escoles que es van encarregar de formar als xiquets i xiquetes en valencià, ja que hi ha moltes famílies que no treballen la llengua a casa per diversos motius, i a l'hora d'escolaritzar-los ho fan en un col·legi pròxim a casa. Aquest concepte és conegut com l'escola arreglada al territori.
Hi ha un col·legi que presente el primer un experiment on s'encarregaven de portar el valencià a les aules d'una forma lliure i activa, on es basaven en les vivències que els xiquets i xiquetes obtenien durant el seu procés d'aprenentatge. Aquest col·legi va ser el pioner a desenvolupar una metodologia que permetia als alumnes treballar en grup, la qual cosa els ajudava a compartir experiències. A més de presentar aquest gran canvi educatiu, aquest col·legi compta amb escoles d'estiu, on realitzen conferències per a fer arribar la seua proposta a altres col·legis d'Espanya.