Pràctica 7

Avui en classe hem realitzat algunes qüestions que hem resolt en grup, i després les hem pogut debatre amb la resta de la classe. Entre aqueixes qüestions que ens hem hagut de plantejar trobem:

Debat!

Què costa més d’aprendre als xiquets i les xiquetes en l’aprenentatge d’una L2?
Què és similar?
El que és completament diferent?

En trets generals considerem que és més senzill d'aprendre una llengua que és similar a l'L1. No obstant això, en situacions aqueixa similitud entre les dues llengües pot arribar a dificultar-ho, a causa que existeixen paraules que són semblades, però que signifiquen coses diferents, i açò pot portar a confusió.

• La següent qüestió que es va plantejar en classe va ser reflexionar sobre el següent:

"Les llengües que s’aprenen i el professorat que les ensenya poden ser diferents, però cada alumne i alumna que les aprén és únic, i hauria de rebre un ensenyament que li permetera aplicar de manera estratègica, a l’adquisició de totes y cada una de les llengües que aprén, les capacitats congnitives, habilitats i destreses que posseïx". (Vicent Pascual, 2006)

Referit a aquesta reflexió, pensem que tot l'alumnat té dret de tenir un aprenentatge significatiu, en el qual els professors deuen de tenir en compte el nivell individual de cadascun d'ells, ja que tots som diferents i tenim un nivell d'aprenentatge diferent.

• Finalment, se'ns presente un xicotet diàleg, en el qual ens demanava que reflexionem sobre l'i expliquem que passa.

Alex: me deixes agafar el cub?
Mestra: Si, Alex. Pots agafar la galleda que és allà
Alex: Bueno agafaré la galleda...però el cub també!

La reflexió d'aquest diàleg és que el xiquet en aquest cas, ha utilitzat la forma gramatical de llevar la última lletra a la paraula per a canviar l'idioma, per la qual cosa el xiquet considera que "cubo" es diu "cub" en valencià. Per açò, quan la mestra li corregeix i li diu que sí que pot agafar la galleda, el xiquet no és capaç de saber que es refereix al mateix.