Pràctica 7

Avui en classe hem realitzat algunes qüestions que hem resolt en grup, i després les hem pogut debatre amb la resta de la classe. Entre aqueixes qüestions que ens hem hagut de plantejar trobem:

Debat!

Què costa més d’aprendre als xiquets i les xiquetes en l’aprenentatge d’una L2?
Què és similar?
El que és completament diferent?

En trets generals considerem que és més senzill d'aprendre una llengua que és similar a l'L1. No obstant això, en situacions aqueixa similitud entre les dues llengües pot arribar a dificultar-ho, a causa que existeixen paraules que són semblades, però que signifiquen coses diferents, i açò pot portar a confusió.

• La següent qüestió que es va plantejar en classe va ser reflexionar sobre el següent:

"Les llengües que s’aprenen i el professorat que les ensenya poden ser diferents, però cada alumne i alumna que les aprén és únic, i hauria de rebre un ensenyament que li permetera aplicar de manera estratègica, a l’adquisició de totes y cada una de les llengües que aprén, les capacitats congnitives, habilitats i destreses que posseïx". (Vicent Pascual, 2006)

Referit a aquesta reflexió, pensem que tot l'alumnat té dret de tenir un aprenentatge significatiu, en el qual els professors deuen de tenir en compte el nivell individual de cadascun d'ells, ja que tots som diferents i tenim un nivell d'aprenentatge diferent.

• Finalment, se'ns presente un xicotet diàleg, en el qual ens demanava que reflexionem sobre l'i expliquem que passa.

Alex: me deixes agafar el cub?
Mestra: Si, Alex. Pots agafar la galleda que és allà
Alex: Bueno agafaré la galleda...però el cub també!

La reflexió d'aquest diàleg és que el xiquet en aquest cas, ha utilitzat la forma gramatical de llevar la última lletra a la paraula per a canviar l'idioma, per la qual cosa el xiquet considera que "cubo" es diu "cub" en valencià. Per açò, quan la mestra li corregeix i li diu que sí que pot agafar la galleda, el xiquet no és capaç de saber que es refereix al mateix.

Roda la mola-Pràctica 6

El divendres aprofitem per a veure un vídeo que tractava sobre la normalització del valencià dins de les escoles.
El vídeo és el següent:

Com a resum del vídeo podem dir que es va dur a terme una gran renovació en les escoles, a causa de la inclusió del valencià, la qual va ser possible gràcies a la l'aparició de la LUEV 1983.
Aquesta llei també ajude a crear diversos programes, com el PEV, PIL o PIP. El primer programa oferia als estudiants valencianoparlants la possibilitat d'escriure i llegir en valencià (PEV). El següent programa permetia iniciar-se en el valencià als alumnes que no ho parlaven com L1 (PIL). Finalment, trobem un programa que s'encarrega d'ensenyar al principi a escriure i llegir en castellà i després en valencià.

És important destacar la formació d'escoles que es van encarregar de formar als xiquets i xiquetes en valencià, ja que hi ha moltes famílies que no treballen la llengua a casa per diversos motius, i a l'hora d'escolaritzar-los ho fan en un col·legi pròxim a casa. Aquest concepte és conegut com l'escola arreglada al territori.
Hi ha un col·legi que presente el primer un experiment on s'encarregaven de portar el valencià a les aules d'una forma lliure i activa, on es basaven en les vivències que els xiquets i xiquetes obtenien durant el seu procés d'aprenentatge. Aquest col·legi va ser el pioner a desenvolupar una metodologia que permetia als alumnes treballar en grup, la qual cosa els ajudava a compartir experiències. A més de presentar aquest gran canvi educatiu, aquest col·legi compta amb escoles d'estiu, on realitzen conferències per a fer arribar la seua proposta a altres col·legis d'Espanya.

Principals models de J.Fishman amb practica 5

Avui anem a parlar dels models que segueixen el sistema educatiu valencià.

Entre els principals models de J.Fishman trobem:
- Model compensatori o de transició: els seus destinataris són aquells que tenen una llengua minoritzada. L'objectiu d'aquest model és compensar els diferencies d’aquesta llengua minoritzada amb l’altra llengua (L1).
- Model de manteniment: va dirigit a aquelles persones que tenen una llengua minoritzada. Té com a objectius mantenir l'ús i l'aprenentatge de la llengua i va dirigida a xiquets.
- Model d’enriquiment: Dirigit als usuaris que tenen dues llengües de contacte. El seu principal objectiu és desplegar les competències de les dues llengües.
- Model de recuperació plena: També es dirigeix a alumnes amb dues llengües de contacte. L'objectiu d'aquest model és invertir la situació de substitució lingüística de la llengua minoritzada.

He seleccionat dos exemples d'aquests models, trets de la pràctica realitzada en classe.

1. Johny (li diuen Juanito a sa casa) viu a Los Angeles. Quan va començar l’escola el consideraren no competent en anglés. Ha tingut l’escolaritat en espanyol i classes d’angles i en anglés. A poc a poc, la presència de l’espanyol desapareixerà. -> Model compensatori

He triat aquest exemple perquè em sembla que defineix molt bé el model compensatori.

2. Estefania és una xiqueta de tres anys castellanoparlant de Petrer. Els pares han decidit que faça ensenyament en valencià. Estudiarà amb una minoria de valencianoparlants i ho farà tot en valencià fins el segon cicle de Primària. La resta de l’escolaritat usarà les dues llengÜes d’instrucció i a més una d’estrangera. -> Model d'enriquiment

Aquest exemple m'ha semblat adequat per a identificar com és important seguir enriquint l'idioma, i més àdhuc si tens la possibilitat de dominar dues en igualtat de condicions.
Com reposada a la pràctica realitzada en classe, on a més d'aquests dos exemples seleccionats hi havien alguns més, les seues solucions eren:

A. no es cap model

C. Compensatori

D.Manteniment

E. Enriquiment

F. Enriquimen

Coneixement de la llengua-Pràctica 4

Argumenteu per què Lambert (1981) fa l'afirmacció següent:

"Aquella comunitat que desitge aconseguir una societat bilingüe, haurà de prioritzar en els primers anys d'aprenentatge del xiquets i les xiquetes la llengua minoritzada."

Amb aquesta afirmació Lambert vol dir que és important prioritzar la llengua minoritzada quan són xicotets perquè tenen una major capacitat d'adquirir la llengua de manera més natural i ràpida, a causa que al llarg de la seua vida rep una gran quantitat d'estímuls externs de la L1 en multitud d'àmbits d'ús, que els facilitarà l'adquisició d'aquesta.

Quins coneixements de la L1 servirien a un alumne castellanoparlant en l'aprenentatge de la L2 si es tractara del valencià?

Considerem que existeix una gran quantitat d'aspectes que són similars entre la L1 i la L2. Per exemple, el lexema de les paraules, l'estructura gramatical i els signes gramaticals el lloc de procedència.

Preguntes sobre la llengua-Pràctica 3

Avui hem realitzat unes preguntes en l'aula en parelles. En el meu cas he elaborat les qüestions amb la meua companya Carolina Parreño.

1. Què entens per primera llengua (L1)?

La primera llengua que s’aprèn en la infància. Satisfem les nostres necessitats més bàsiques.

2. Creus que l’expressió ¨llengua materna¨, és exacta ?

El significat de l'expressió "llengua materna" és correcta,

a causa que fa referència a la primera llengua amb la qual el xiquet o xiqueta té contacte,

i aquesta sol ser la llengua que utilitzen els seus pares.

3. Qué vol dir llengua preferent?

Aquella llengua que es tria com a principal per a comunicar-te.

Per exemple, el teu saps parlar engonals, valencià i castellà, però tries el castellà com a

llengua preferent.

4. Pot canviar la llengua preferent al llarg de la vida?

Si, la llengua preferent pot canviar perquè depèn de la situació i de l'àmbit en el qual et trobes.

Per exemple, si et vas a viure a un altre país o ciutat on es parle una altra llengua, canviaràs la

teua llengua preferent, per la qual es parla habitualment en aquell lloc.

5. Què entens per segona llengua (L2)?

S'entén com aquella llengua que el xiquet o xiqueta coneix, però que no utilitza com a

llengua preferent. Concepte cronologic

6. ¿Què entens per bilingüísme?

Persona que té un domini complet de les competències lingüístiques de dues llengües.

7. Què entens per multilingüísme?

Referit a un territori on conviuen diverses llengües.