Práctica 11- Bruner

Després de treballar la teoria sobre l'aprenentatge del llenguatge de Bruner, se'ns han proposats una sèrie de qüestions sobre un xicotet vídeo.

1. Relacioneu aquest joc amb les capacitats descrites per Bruner que s’experimenten amb

les experiències del joc.

La teoria de Bruner és interaccionista.

S'utilitzen activitats quotidianes per a aconseguir un fi, en aquest cas seria un fi lúdica i a més que adquirisca el concepte de permanència.

Quan L’adaptació a actuar en àmbits reduït i l’alt grau de sistematitació de les accións, pensem que en qualsevol joc el xiquet s'adapta a treballar en un àmbit controlat és a dir en l'ací i ara,
per tant també comporta la utilització de les mateixes accions.

La capacitat d’abstracció per enfrontar-se amb contextos d’espai, temps i causalitat en aquest cas es tracta de context de causalitat on els xiquets són capaços d'extrapolar una acció en
qualsevol altra circumstància.

2. Quines característiques d’aquest joc es relacionen amb el procés d’aprenentatge del
lenguatge?

Estructura externa i l'estructura externa

Práctica 10- La inmersió es possible

• CARACTERÍSTIQUES DE LA METODOLOGIA D'IMMERSIÓ:

L'objectiu principal de la immersió no és canviar la seua llengua materna, tot el contrari el que pretenen
és que possibilitar el coneixement de les dues llengües i així poder tenir relacions socials amb amb dues
llengües.

D'altra banda utilitzen una metodologia activa, fent als xiquets i xiquetes participar de forma directa, per
a açò utilitzen activitats de la vida diària. Com per exemple: a l'hora de repartir el sabó, les borses, pujar
les persianes…

També s'utilitzen diversos contextos per a propiciar el llenguatge entre ells, la professora durant
l'assemblea la professora presenta un tema per a fomentar la participació dels xiquets/es proporcionant
diverses opinions.

Una altra característica de la metodologia que apareix en el vídeo consisteix en l'ús de racons que
afavoreixen les situacions comunicatives entre ells, com per exemple el racó de joc simbòlic, o de
contes o històries.

• TRIAR DOS QUE ENS HAGEN AGRADAT I PERQUÈ (DE LES ACTIVITATS QUE IXEN).

Hem triat l'activitat on una xiqueta presenta un objecte sorpresa que es troba cobert, la resta de
companys/es havien de realitzar preguntes per a poder endevinar de quin objecte es tractava. Ens ha
semblat interessant perquè és un forma de treballar vocabulari i fomentar el pensament en valencià.

També ens ha cridat l'atenció les xicotetes activitats diàries que es realitzen en l'aula a través de les
rutines. Pensem que ajuden als xiquets/as en la participació de manera activa en l'aprenentatge del
valencià.

• PRINCIPALS INCONVENIENTS QUE HAN TROBAT LA FAMÍLIA I PROFESSORS.

Els pares i mares deien que en ser castellà parlants els feia por ficar als seus fills en les classes

d'immersió, ja que pensaven que açò els afectaria en les notes i en la seua llengua materna.

No reben recursos de l’administració, com mestres de suport.

• COMPARAR AMB LA SITUACIÓ ACTUAL

Després de diverses experiències obtingudes durant el període de pràctiques en col·legis d'immersió
lingüística des d'infantil, hem deduït que hi ha certes similituds a causa que gran part d'aqueix
aprenentatge s'obté de forma directa a través de les rutines com pot ser el moment de l'assemblea,
llavar-se les mans, repartir les motxilles…

Actualment se segueixen trobant pocs col·legis que treballen la immersió lingüística i no totes les
famílies estan conformes per por de què els seus fills/as patisquen certs retards en l'aprenentatge de
l'L1.